dilluns, 20 de desembre del 2010
diumenge, 19 de desembre del 2010
dimarts, 14 de desembre del 2010
Exercicis literatura Modernista
1. Llegeix el conte de Víctor Català “la vella” (text 3) que trobaràs en aquest enllaç:
http://www.xtec.cat/~%20malons22/personal/narrativa%20modernista.htm i realitza els exercicis 1-6.
2. Realitza els exercicis 1 a 4 sobre els poemes que hi ha al dossier del Modernisme.
3. Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.
4.Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.
ELS GRUPS DE 2 PERSONES NOMÉS HAN DE FER LES PREGUNTES 1 i 3
DATA DE PRESENTACIÓ: 20 desembre
http://www.xtec.cat/~%20malons22/personal/narrativa%20modernista.htm i realitza els exercicis 1-6.
2. Realitza els exercicis 1 a 4 sobre els poemes que hi ha al dossier del Modernisme.
3. Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.
4.Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.
ELS GRUPS DE 2 PERSONES NOMÉS HAN DE FER LES PREGUNTES 1 i 3
DATA DE PRESENTACIÓ: 20 desembre
diumenge, 5 de desembre del 2010
Text 4
Text 4
"Es la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem expolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida [...]
L'art per l'art agonitza, per fer lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art barato, a l'art llustrós, que és el que entén la democràcia de l'art. Res de somniar, amics meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà on els núvols que es formen a l'atmosfera del pensament; de cloure els ulls mirant per dintre un més enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres desconegudes: sempre el natural per pauta, sempre esclaus i lligats d'aquest natural ple de lletgeses i tristors, guarnit de baixeses d'esperit i de misèries morals, habitat d'homes somorts, mirant el passat com un llibre sense fulls, no creient en el pervindre, paixent resignats les engrunes del present [...]
Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols negres; i el goig de sentir-la que s'acosta, de pressentir que els artistes aquells i aquells poetes, des de llur tomba immortal i gloriosa ne veuran d'altres com ells, ens fa viure esperançats, an els que creiem en una hermosa renaixença. Molts per ells treballen, molts hi somnien, molts coven en el fons del pensament idees noves i veuen passar visions d'un art que vola; molts senten ja la febre de l'empenta; molts hi sofreixen ocults sentin el formigueig de quelcom indecís que els diu pressentiments a cau d'orella i els fa veure colors indefinits; molts hi sospiran i esperen el raig potent de claredat, d'inspiració, de llum ja feta, que els arrencarà del cap la idea nova, la nova llum, l'obra parida del somniat modernisme.
Mentre esperem, amics meus, per al nostre "Cau", per aquest raconet íntim, per aquest riu arrecerat i modest, no volem demanar més que una gràcia: que sigui sempre, el nostre "Cau", un "cau d'il·lusions i esperances"; que sigui un refugi per abrigar an els que senten fred al cor; un pedrís on reposar l'esperit que arriba malalt del camí enfangat de la terra; una ermita prop del mar, hospital dels ferits d'indiferència, i posada de pelegrins de la Santa Poesia, que vinguin a veure espai, a respirar núvols i mar i tempestats i serenes, a curar-se del mal del soroll, a omplir-se els pulmons de pau per tornar a volar amb més alè vers els boscos i bardisses de la vida i continuar la Santa Lluita [...]
Això voldríem, oh poetes!, i, per lograr-ho, aquí davant dels nostres ulls tenim dos grans exemples per seguir: les ones per un costat buidant els més durs penyals, i per l'altre la constància de l'home doblegant i dominant el ferro verge. Flexibles com l'aigua amorosa podreu abatre els cors de roca; valents com els manyans de l'Edat mitja podreu doblegar les voluntats de la matèria. Treballem a cops de petons i de martells; i ne tant aquí tots junts, tots dels nostres, sense por d'orelles forasteres a l'art i a la poesia, podrem esbravar-nos cridant lo que no gosem dir moltes vegades rodejats del gran ramat: que volem ser poetes i que despreciem i planyem an els que no sentin la poesia; que estimem més un Leonard de Vinci o un Dant que una província o un poble; que preferim ser simbolistes, i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i mansos; que el sentit comú ens ofega; que de prudència a la nostra terra en sobra; que no hi fa res passar per don Quixots allí on hi ha tants Sancho-Panzas que pasturen, ni llegir llibres encantats allí on no se'n llegeixen de cap mena."
"Es la tercera vegada que el "Cau Ferrat" se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra.
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem expolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida [...]
L'art per l'art agonitza, per fer lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art barato, a l'art llustrós, que és el que entén la democràcia de l'art. Res de somniar, amics meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà on els núvols que es formen a l'atmosfera del pensament; de cloure els ulls mirant per dintre un més enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres desconegudes: sempre el natural per pauta, sempre esclaus i lligats d'aquest natural ple de lletgeses i tristors, guarnit de baixeses d'esperit i de misèries morals, habitat d'homes somorts, mirant el passat com un llibre sense fulls, no creient en el pervindre, paixent resignats les engrunes del present [...]
Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols negres; i el goig de sentir-la que s'acosta, de pressentir que els artistes aquells i aquells poetes, des de llur tomba immortal i gloriosa ne veuran d'altres com ells, ens fa viure esperançats, an els que creiem en una hermosa renaixença. Molts per ells treballen, molts hi somnien, molts coven en el fons del pensament idees noves i veuen passar visions d'un art que vola; molts senten ja la febre de l'empenta; molts hi sofreixen ocults sentin el formigueig de quelcom indecís que els diu pressentiments a cau d'orella i els fa veure colors indefinits; molts hi sospiran i esperen el raig potent de claredat, d'inspiració, de llum ja feta, que els arrencarà del cap la idea nova, la nova llum, l'obra parida del somniat modernisme.
Mentre esperem, amics meus, per al nostre "Cau", per aquest raconet íntim, per aquest riu arrecerat i modest, no volem demanar més que una gràcia: que sigui sempre, el nostre "Cau", un "cau d'il·lusions i esperances"; que sigui un refugi per abrigar an els que senten fred al cor; un pedrís on reposar l'esperit que arriba malalt del camí enfangat de la terra; una ermita prop del mar, hospital dels ferits d'indiferència, i posada de pelegrins de la Santa Poesia, que vinguin a veure espai, a respirar núvols i mar i tempestats i serenes, a curar-se del mal del soroll, a omplir-se els pulmons de pau per tornar a volar amb més alè vers els boscos i bardisses de la vida i continuar la Santa Lluita [...]
Això voldríem, oh poetes!, i, per lograr-ho, aquí davant dels nostres ulls tenim dos grans exemples per seguir: les ones per un costat buidant els més durs penyals, i per l'altre la constància de l'home doblegant i dominant el ferro verge. Flexibles com l'aigua amorosa podreu abatre els cors de roca; valents com els manyans de l'Edat mitja podreu doblegar les voluntats de la matèria. Treballem a cops de petons i de martells; i ne tant aquí tots junts, tots dels nostres, sense por d'orelles forasteres a l'art i a la poesia, podrem esbravar-nos cridant lo que no gosem dir moltes vegades rodejats del gran ramat: que volem ser poetes i que despreciem i planyem an els que no sentin la poesia; que estimem més un Leonard de Vinci o un Dant que una província o un poble; que preferim ser simbolistes, i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i mansos; que el sentit comú ens ofega; que de prudència a la nostra terra en sobra; que no hi fa res passar per don Quixots allí on hi ha tants Sancho-Panzas que pasturen, ni llegir llibres encantats allí on no se'n llegeixen de cap mena."
Activitats (text 4) l’esteticisme
1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
Modernistes | Societat |
poesia | Prosa |
Sol i llum | boira |
Sentiment | sentit comú |
L’art per l’art | art comerç |
"pervindre" | Passat i present |
somni | Pensaments i pressentiments |
don Quixots | Sancho-Panzas |
simbolistes | Decaiguts i mansos |
Leonardo da Vinci o Dant | amor a la província (Catalunya, etc.) |
2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
Crec que Rusiñol vol representar a la gent que es guia pels seus sentiments, pels seus somnis, pensen en el pervindre..., amb la poesia; i la gent que es guia pel seu sentit comú, pels seus pensaments i pressentiments, que miren al passat i al present... amb la prosa.
3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Crec que sí. Per a Rusiñol l'art és molt important per la vida, es a dir, la poesia és una cosa essencial, així que ell ho considera sagrat.
4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
Aquells que no participen en les idees de Rusiñol són la societat. La seva actitud és completament oposada a la que ell ens mostra.
5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?
El “Cau Ferrat” és un cau d’il·lusions i esperances, un refugi pels que tenen fred o calor, un lloc on reposar, un hospital per als ferits d'indiferència, una posada de pelegrins... En resum, un lloc on els modernistes es poden reunit i fugir de la societat.
Guillem García
Ester González
Text 1
Jaume Brossa"Les diatribes llançades contra el caràcter espanyol en general ens porten a dirigir algunes amonestacions al caràcter català en particular.[...] Si fóssim francs i sincers, hauríem de reconèixer que del renaixement literari ja es va oblidant un immens bagatge que abans ens havia complagut i que ara veiem que es fullaraca. L'excessiu culte al passat que s'apoderà del regionalisme esterilitzà tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica. D'una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble, ses costums i sos ideals, ses alegries i ses tristeses, se'n va fer un conreu d'hivernacle, la major part deguda a la llavor que ens donà el romanticisme francès.[...]
A èpoques noves, formes d'art noves. El fonament de la cultura d'una generació ha de reposar sobre lo bo de l'anterior; mes si aquesta porta un patrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou. Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar nous procediments en la creació de l'obra d'art, procediments que estiguin en consonància amb el medi que la volti, procurant influir sobre ell per millorar-lo.. les anteriors generacions ¿què ens deixen en la literatura catalana? Un lema mort, que no diu res a la imaginació popular; un peu forçat que ha vingut obligant vàries generacions de versificadors a repetir les mateixes idees, idèntics conceptes i imatges retòriques.[...] problemes que (sembla impossible!) fins ara no han cridat l'atenció d'alguns aficionats. Un d'ells és la reforma lingüística, que ha d'acabar amb l'anarquia gramatical que ha estat imperant en el camp literari.[...] a més, s'hauria de procurar fer el que no ha pogut efectuar-se amb cinquanta anys de "soi-disant" renaixença, això és, la creació d'un centre de cultura propi, genuïna expressió del nostre caràcter, marcant ben bé la diferència existent entre la nostra estructura moral i intel·lectual i la dels demés pobles que ens envolten. Havent volgut fer de Catalunya una raça de comerciants, verament fenícia, hem oblidat el desenrotllament de l'ànima catalana[...]
En aquest punt, com en molts d'altres, les nacions del Nord ens assenyalen bé prou el camí.[...]Pel per vindre de Catalunya no cal esperar res de l'aristocràcia ni de la burgesia, que ha estat en el present segle la monopolitzadora de la riquesa catalana, sinó que tenim que girar els ulls vers la massa anònima, adscrita a la gleva, conservadora del geni de la raça, la que s'ha emportat la pitjor part en la relaxació del nostre caràcter, i que, moguda per diferents i oposades influències, és l'única que ens pot donar nova saba si volem reanimar l'esperit regional de Catalunya.[...]
Per mig de la desfeta que hi ha de conviccions polítiques, molt ens anima veure la desconfiança i la indiferència pels catalans demostrada envers tot el que ve del poder central (tan de bo fos així també en altres coses, verbigràcia, en els espectacles i altres importacions castellanes), fent-nos creure que desitgen una política nova, emmotllada al nostre mode d'ésser; política que sols pot resultar de l'autonomisme radical."
Activitats (text 1) regeneracionisme
1.Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Brossa critica que la renaixença literaria oblida un coneixement que abans havia complagut i que ara és fullaraca. També diu que es preocupa massa per la llengua i la represa espanyola y això fa que la comunicació amb la resta d'Europa sigui molt minoritària.
2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Brossa diu que s'ha de mantenir tot allò que és bo del passat. Les coses dolentes s'han d'oblidar i començar de nou.
3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
La classe social, és la classe obrera o treballadora, ja que l'aristocràcia i la burgesia només es preocupen per la riquesa i les coses materials, en canvi, la massa anònima que sempre s'ha emportat la pitjor part és l'única que pot animar l'esperit regional català.
Proposa seguir el model de les nacions del Nord, com són Anglaterra, França i Alemanya, ja que la literatura d'aquests llocs mantenen l'esperit dels seus pobles.
Brossa critica que la renaixença literaria oblida un coneixement que abans havia complagut i que ara és fullaraca. També diu que es preocupa massa per la llengua i la represa espanyola y això fa que la comunicació amb la resta d'Europa sigui molt minoritària.
2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Brossa diu que s'ha de mantenir tot allò que és bo del passat. Les coses dolentes s'han d'oblidar i començar de nou.
"...ha de reposar sobre lo bo de l'anterior; mes si aquesta porta un patrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou..."
3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
La classe social, és la classe obrera o treballadora, ja que l'aristocràcia i la burgesia només es preocupen per la riquesa i les coses materials, en canvi, la massa anònima que sempre s'ha emportat la pitjor part és l'única que pot animar l'esperit regional català.
4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?"Pel per vindre de Catalunya no cal esperar res de l'aristocràcia ni de la burgesia, que ha estat en el present segle la monopolitzadora de la riquesa catalana, sinó que tenim que girar els ulls vers la massa anònima, adscrita a la gleva, conservadora del geni de la raça, la que s'ha emportat la pitjor part en la relaxació del nostre caràcter, i que, moguda per diferents i oposades influències, és l'única que ens pot donar nova saba si volem reanimar l'esperit regional de Catalunya.[...]"
Proposa seguir el model de les nacions del Nord, com són Anglaterra, França i Alemanya, ja que la literatura d'aquests llocs mantenen l'esperit dels seus pobles.
"...En aquest punt, com en molts d'altres, les nacions del Nord ens assenyalen bé prou el camí..."
5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
Algunes de les propostes per modernitzar Catalunya són:
- Fer aquesta modernització sense oblidar les coses bones del passat però les coses dolentes s'han d'oblidar i començar de nou.
- Ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya la classe obrera o treballadora i no l'aristocràcia o la burgesia.
- Proposa seguir el model de les nacions del Nord, com són Anglaterra, França i Alemanya, ja que la literatura d'aquests llocs mantenen l'esperit dels seus pobles.
Marta González i Andrea Díaz
dimecres, 1 de desembre del 2010
PRIMERS EXERCICIS
- En primer lloc cal que cada grup creï el seu bloc (a la capçalera del bloc han d’aparèixer el nom de tots els components) i immediatament m’heu de donar la URL (adreça d’Internet) perquè jo l’enllaci al bloc de classe. A partir d’aquest moment ja no em lliurareu la feina a mà, sinó que la publicareu, respectant també el termini de presentació.
- Treball sobre les dues tendències del Modernisme:
Una parella del grup ha de llegir l’article de Jaume Brossa “Viure del passat”, text 1, (llegiu també el text sobre el regeneracionisme que l’encapçala) i contesteu les cinc preguntes.
L’altra parella ha de llegir l’article 4 de Santiago Rusiñol (llegiu també el text sobre l’esteticisme que l’encapçala) i respongueu les preguntes 1,2,3,4 i 5.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)